METODOLOGiA

Fonamental en el futbol, practiquem els diferents tipus de passada en funció de la distància, incidint en la tensió del passe, la força, l’alçada i, sobretot, en el més difícil: la presa de decisions per executar el passe en el moment exacte.

El treball evoluciona de més a menys analític: el futbolista acaba dominant tot tipus de control, incidint especialment en un dels factors més importants a dominar: el control orientat.

Conducció ràpida amb la pilota el més a prop possible del peu, amb les dues cames i amb el cap alçat per veure companys i rivals. L’objectiu: permet trencar línies o guanyar espai i temps per executar la següent acció tècnica.

Una acció en perill d’extinció, ja que en el futbol actual (més físic i tàctic) costa trobar especialistes. Quan cal regatejar, per què i com fer-ho. L’objectiu: tenir una gran varietat de recursos, amb els dos perfils i la tècnica adequada per poder driblar amb èxit.

Els nostres futbolistes han de ser capaços de xutar amb la força, direcció i tècnica adequada amb les dues cames. També han de tenir la confiança per provar rematades complexes com: la volea, el cop de cap, la xilena, la puntera, el taló o la mitja xilena, etc.

Bon posicionament corporal, robatori de pilota, actitud, intensitat i intel·ligència tàctica. Treball aïllat: defensar és tan important com atacar, protegir la nostra porteria és tan essencial com buscar la contrària.

Aplicació de tots els conceptes: quan és millor driblar, quan passar, quan replegar o quan pressionar, etc.

La tàctica dependrà de l’entrenador i de l’equip, però un jugador format amb intel·ligència estarà capacitat per adaptar-se a qualsevol sistema i ser útil en diverses posicions.